Marc teòric
La violència dins la familia, i vista des d'una perspectiva històrica, està estructurada a través de la jerarquització del poder, els eixos que presenten el desequilibri dins la unitat familiar són l'edat i el gènere. És per això, que les principals persones propenses a patir aquesta violència dins la unitat convivencial són dones, fills i persones grans.
Dins d’aquestes relacions de poder, al cap i a la fi, la primera persona en patir violència és la dona, ja que es col·locada en una postura de subordinació. Tal com apunten Del Prado i González (2012), aquestes actituds tenen a veure amb el fet de perpetuar les conductes masclistes dels homes envers les dones.
Conseqüències pels infants de l’exposició a la violència familiar
El fet que els infants hagin d’estar des de petits a una situació de violència a la llar té greus conseqüències a nivell psicològic pels menors, sobretot si a part de veure-ho, han estat víctimes d’aquest fet.
Els infants involucrats en violència de gènere en entorns familiars poden presentar, tal com afirma Del Prado i González (2012), conductes agressives i antisocials, a més de conductes d’inhibició i por. Hi ha molts estudis que comproven que els infants que han estat víctimes de la violència de gènere tenen una menor competència social i menys rendiment acadèmic.
Espinosa Bayal (2004) en Del Prado i González (2012) diferència les conseqüències comuns en directes i indirectes: les conseqüències directes tenen a veure amb les conseqüències físiques de l’infant; des del moment de néixer fins que s’és més gran, les alteracions emocionals que comporta la violència de gènere en els infants, problemes cognitius que posteriorment poden afectar al desenvolupament cognitiu i social dels infants a l’escola, i els problemes de conducta que poden desenvolupar fins i tot en l’etapa adulta. Les conseqüències indirectes tenen a veure amb la incapacitat que predisposa a la mare de l’infant a no atendre les necessitats bàsiques o específiques de l’infant i també la incapacitat per establir una relació estable i segura amb l’infant.
Les situacions de violència de gènere dins de la família, tal com afirma Del Prado i González (2012), reflecteixen directament en un model d’aprenentatge en els infants a través de conductes violentes dins la unitat convivencial, la qual cosa, finalment, té a veure directament amb els risc d'exercir violència contra altres en l’edat adulta amb altres parelles, o inclús amb futurs fills.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada